viernes, 24 de abril de 2015

Contra la opresión de los pueblos, internacionalismo proletario.



De nuevo nos encontramos ante una nueva jornada de los Països Catalans. Esta vez, la valenciana. El 25 de Abril conmemora ese día de 1707 en que el ejército borbón derrotó los partidarios austracistas en la batalla de Almansa, comenzando la cruzada centralista contra las instituciones y la cultura de los valencianos, persecución que aún perdura hasta nuestros días. Ese conflicto fue mucho más que una guerra entre dos casas por la sucesión de la Corona de los Reinos de España. Antes de aquel 25 de Abril de 1707, se organizaron los maulets liderados por Batista Basset, un ejército formado, fundamentalmente, por campesinos y trabajadores de los gremios de la ciudad, que estaban convencidos de que Carlos de Austria defendería los Fueros valencianos y aboliría los privilegios de la nobleza. La rebelión se extendió por todo el Reino de Valencia y las primeras medidas fueron el impago de impuestos a la aristocracia. Pero la casa austracista no tenía ninguna intención de acabar con los privilegios de su propio estamento, al fin y al cabo, eran aristócratas, y el 2 de julio de 1706, el archiduque Carlos, ordena la detención de Basset y la restitución de todas las tasas abolidas en el Reino de Valencia. Hoy como ayer, sólo el pueblo salva al pueblo. Por otra parte, los partidarios de Felipe V obligaron los austracistas a retirarse, penetrando finalmente en el reino valenciano y derrotando las últimas resistencias populares. El 29 de Junio, Felipe de Borbón aprueba el decreto de Nueva Planta prohibiendo los derechos, las instituciones y la cultura de los valencianos.


Actualmente, la opresión como pueblo que sufrimos los Països Catalans (al igual que el resto de pueblos y naciones de España la padecen) sigue sustentándose en la clase dominante, hoy en día la burguesía monopolista, que ve Valencia como una extensión más de Castilla y de sus dominios. Sólo hay que ver la reducción forzosa de líneas educativas en valenciano o el trato humillante sistemático que reciben los catalanohablantes por parte de las fuerzas represivas españolas al emplear nuestro idioma.


Desde el PML (RC) defendemos la autodeterminación (siempre que el ejercicio práctico de esta suponga un avance para la clase obrera y no la creación y fortalecimiento de un nuevo estado burgués) como herramienta que asegura los derechos de los pueblos y la victoria sobre cualquier imperialismo, así como la unidad real de todos los proletarios del mundo. Sin embargo, no somos nacionalistas románticos. Nosotros no nos dejamos llevar por sentimentalismos ni por el odio que la burguesía española y las diferentes burguesías nacionales del Estado nos han infundido a toda la clase obrera, sino por los principios revolucionarios del proletariado. Es por ello que analizamos la opresión de los pueblos y naciones bajo el yugo de España desde el materialismo dialéctico y, por tanto, entendemos que sólo una verdadera revolución socialista garantizará los derechos legítimos de los pueblos y las naciones del Estado. Siguiendo en esta línea, la unión de la clase obrera de todo el Estado es indispensable, por cuanto tenemos el mismo enemigo común: la burguesía española. Rechazamos ir a la cola de la burguesía catalana y de su proceso, que no supone ningún debilitamiento del imperialismo ni ningún avance de la clase obrera en su camino revolucionario; por el contrario, ha sido una forma de desviar la atención de los culpables reales de la mala situación de los trabajadores.


Como comunistas consecuentes, y pues, como internacionalistas proletarios, hay que hacer mención también a la única lucha de liberación nacional verdaderamente revolucionaria en la actualidad: la lucha del Pueblo Kurdo. Salvando las distancias políticas entre Rojava y España y las diferentes tareas históricas que ello conlleva, el pueblo kurdo ha demostrado ser un ejemplo de consecuencia contra todo imperialismo y fascismo. A estas alturas, internacionalistas de todo el mundo siguen dando sus vidas para defender la revolución de Rojava y la libertad del Pueblo Kurdo. No los olvidemos. Honor y gloria a los combatientes.

Por todo esto, estaremos presentes en la manifestación del 25 de Abril en Valencia.

Contra la opresión de los pueblos: internacionalismo proletario!


Partido Marxista-Leninista (Reconstrucción Comunista)
Joven Guardia (Bolchevique)

_______________________________________________________________________________


De nou ens trobem davant una nova diada dels Països Catalans. Aquesta vegada, la valenciana. El 25 d'Abril commemora aquell dia de 1707 que l'exèrcit Borbò va derrotar els partidaris austracistes a la batalla d'Almansa, començant la croada centralista contra les institucions i la cultura dels valencians, persecució que encara perdura fins als nostres dies. Aquell conflicte fou molt més que una guerra entre dues cases per la successió de la Corona dels Regnes d'Espanya. Abans d'aquell 25 d'Abril de 1707, s'organitzaren els maulets liderats per Batista Basset, un exèrcit format, fonamentalment, per camperols i treballadors dels gremis de la ciutat, que estaven convençuts que Carles d'Àustria defensaria els Furs valencians i aboliria els privilegis de la noblesa. La rebelió es va estendre arreu del Regne de València i les primeres mesures foren l'impagament d'impostos a l'aristocràcia. Però la casa austracista no tenia cap intenció d'acabar amb els privilegis del seu propi estament, al cap i a la fi, eren aristòcrates, i el 2 de juliol de 1706, l'arxiduc Carles, ordena la detenció de Basset i la restitució de totes les taxes abolides al Regne de València. Hui com ahir, sols el poble salva el poble. Per altra banda, els partidaris de Felip V obligaren els austracistes a retirar-se, penetrant finalment al regne valencià i derrotant les últimes resistències populars. El 29 de juny, Felip de Borbó aprova el decret de Nova Planta prohibint els drets, les institucions i la cultura dels valencians.


Actualment, l'opressió com a poble que patim els Països Catalans (de la mateixa manera que la resta de pobles i nacions d’Espanya la pateixen) seguix sustentant-se en la classe dominant, hui en dia la burgesia monopolista, que veu València com una extensió més de Castella i dels seus dominis. Només cal vore la reducció forçosa de línies educatives en valencià o el tracte humiliant sistemàtic que reben els catalanoparlants per part de les forces repressives espanyoles en emprar el nostre idioma. 


Des del PML (RC) defensem l'autodeterminació (sempre que l’exercici pràctic d’aquesta comporte un avanç per a la classe obrera i no la creació i enfortiment d’un nou estat burgés) com a eina que assegura els drets dels pobles i la victòria sobre qualsevol imperialisme, així com la unitat real de tots els proletaris del món. No obstant això, no som nacionalistes romàntics. Nosaltres no ens deixem endur per sentimentalismes ni per l’odi que la burgesia espanyola i les diferents burgesies nacionals de l’Estat ens han infós a tota la classe obrera, sinó pels principis revolucionaris del proletariat. És per això que analitzem l’opressió dels pobles i nacions sota el jou de l’Estat espanyol des del materialisme dialèctic i, per tant, entenem que només una vertadera revolució socialista garantirà els drets legítims dels pobles i les nacions de l’Estat. Seguint en aquesta línia, la unió de la classe obrera de tot l’Estat és indispensable, per quant tenim el mateix enemic comú: la burgesia espanyola. Rebutgem anar a la cua de la burgesia catalana i del seu procés, que no suposa cap afebliment de l'imperialisme ni cap avanç de la classe obrera en el seu camí revolucionari; ben al contrari, ha sigut una forma de desviar l'atenció dels culpables reals de la mala situació dels treballadors.


Com a comunistes conseqüents, i doncs, com a internacionalistes proletaris, cal fer menció, també, a l’única lluita d’alliberament nacional vertaderament revolucionària a l’actualitat: la lluita del Poble Kurd. Salvant les distàncies polítiques entre Rojava i Espanya i les diferents tasques històriques que això comporta, el poble kurd ha demostrat ser un exemple de conseqüència contra tot imperialisme i feixisme. A hores d'ara, internacionalistes de tot el món segueixen donant les seues vides per defensar la revolució de Rojava i la llibertat del Poble Kurd. No els oblidem. Honor i glòria als combatents.

Per tot açò, serem presents a la manifestació del 25 d'abril a València.

Contra l'opressió dels pobles: internacionalisme proletari!


Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista)
Jove Guàrdia (Bolxevic)